Durant les darreres dècades, han
aparegut una sèrie de dispositius, serveis i aparells que han revolucionat la
societat i la manera d’entendre el món i la vida. Aquest fet ha donat lloc al
que anomenem la societat de la informació on, suposadament, tots els individus
poden “crear, accedir, utilitzar i compartir informació” (2003, Unió General de
Telecomunicacions) per tal d’aconseguir una major qualitat de vida. Aquesta
situació és en realitat dual, ja que podem trobar molts d’aspectes positius amb
l’arribada d’aquestes tecnologies, però també de negatius.
Òbviament, a part del món i la
vida, també ha canviat la percepció de l’educació, on cal replantejar-se les
metodologies tradicionals i trobar cabuda per aquestes noves tecnologies que
formen part de manera activa de la nostra societat. Per tant l’escola es troba
en l’obligació de donar eines i taules per fer-ne un bon ús i cobrir les
necessitats educatives envers aquestes.
La situació esdevé més complexa
quan tenim en conte les diferències econòmiques o de capacitats que existeixen
a la nostra societat, on a part que no tothom es pot permetre aquest accés
lliure, alguns podrien però no tenen la formació o les habilitats necessàries
per qüestions com l’edat.
Segons Cabrero, aquesta societat
es caracteritza per una economia i una societat globalitzada la finalitat de la
qual és aconseguir un desenvolupament a nivell planetari, homogeneïtzant la
cultura i convertint als ciutadans en consumidors universals.
Per aquest motiu, es dona un
augment en el consum i lògicament, en conseqüència, també augmenta la
producció, que alhora suposa un canvi de plantejament en la manera de produir
els productes, esdevenint poc a poc en un sistema cada vegada més automatitzat
i més centrat en la maquinària, substituint els llocs de feina de l’antiga
societat industrial al sector de producció.
Aquesta situació afecta directament
a la situació laboral de la nostra societat i al sorgiment de noves necessitats
i professions. Les empreses necessiten de cada vegada menys personal, però
alhora han sorgit nous sectors laborals envers les tecnologies.
Aquesta globalització no només
afecta al sector industrial, també te una clara influència als mitjans de
comunicació, que afecten conseqüentment a altres aspectes de la vida, des de la
roba als costums o la música. Aquesta globalització, està encapçalada per un
pensament i uns criteris molt americans, que estan influenciant a la resta del
món, i tot gira i es fonamenta en el consum.
Com podem veure, cada avantatge,
com diuen Area o Postman, comporta un desavantatge i les noves tecnologies es
troben a una situació constant de competició. És una realitat que tenim accés a
gran quantitat d’informació i les comunicacions són més immediates i viables
entre les diferents parts del món, i el sector serveis ha esdevingut més
eficaç, però també cal dir que aquestes han augmentat les desigualtats culturals
i personals. A aquest fenomen
l’anomenen la “bretxa digital”, i és conseqüència de la manca d’accés a
les tecnologies, o d’habilitats necessàries, que tenen alguns individus a una
societat cada vegada més dependent.
A més d’aquests aspectes
de la societat, aquestes tecnologies influeixen òbviament i cada di amés, a
l’escola. Aquesta situació suposa doncs una sèrie de reptes que els docents hauran
d’assumir i un canvi de rols tant dels mestres com dels alumnes i de perspectives
educatives a tot l’àmbit educatiu. Aquestes noves tecnologies s’han d’introduir
de manera progressiva, però realista fins al punt d’esdevenir invisibles, i
formar part dels mitjans i recursos pedagògics que complementen les tasques
d’ensenyament i aprenentatge. Per tal de que aquesta integració sigui existosa,
caldrà plantejar-se quina es la finalitat que cerquem amb cada tecnologia de la
informació i la comunicació i quina formació prèvia hauran de rebre els docents
per tal d’utilitzar-les de manera eficaç i didàctica, i com s’oferiran les
eines necessàries que aquests infants necessiten per fer-ne un ús responsable i
òptim.