La primera entra d’aquest blog, em pareix molt adient per
així poder explicar el nom d’aquest. Anem a parlar, doncs, del concepte 2.0. i del seu origen, alhora dels usos que se n’han
fet.
Abans, vull esclarir dos conceptes que tenen a veure amb aquest món de la tecnologia i l’anomenada societat del coneixement: natius digitals i emigrants digitals. El primer terme, fa referència a aquella generació que, nascuts als darrers anys dels noranta, han crescut amb les noves tecnologies com a realitat única, donant-les per suposat. D’altra banda, els segons són els que pertanyen a totes les generacions anteriors i són, en principi, menys habilidosos amb les tecnologies que els primers.
Això no es limita a una nomenclatura, sinó que la interacció constant amb la tecnologia, significa un canvi de percepció i perspectiva de la vida en tots els seus aspectes: cognitiu, social, concepció del temps, estils de processament, referència d’autoritat… En qualsevol cas, ens trobem amb uns alumnes diferents al de l’escola clàssica, amb capacitats i estils d’aprenentatge diferents, i als quals l’escola s’hauria d’adaptar.
Abans, vull esclarir dos conceptes que tenen a veure amb aquest món de la tecnologia i l’anomenada societat del coneixement: natius digitals i emigrants digitals. El primer terme, fa referència a aquella generació que, nascuts als darrers anys dels noranta, han crescut amb les noves tecnologies com a realitat única, donant-les per suposat. D’altra banda, els segons són els que pertanyen a totes les generacions anteriors i són, en principi, menys habilidosos amb les tecnologies que els primers.
Això no es limita a una nomenclatura, sinó que la interacció constant amb la tecnologia, significa un canvi de percepció i perspectiva de la vida en tots els seus aspectes: cognitiu, social, concepció del temps, estils de processament, referència d’autoritat… En qualsevol cas, ens trobem amb uns alumnes diferents al de l’escola clàssica, amb capacitats i estils d’aprenentatge diferents, i als quals l’escola s’hauria d’adaptar.
