L’arribada de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les aules

Fins avui dia, ens trobàvem unes aules amb dinàmiques tradicionals, que o no hi havien intruduït cap tipus de tecnologia o ho havien fet de manera poc adient. Amb això vull dir, que les tecnologies s’han de presentar a l’escola com un material educatiu més, com són les pintures, les construccions o les fitxes. Cal dir que fins ara, s’havia comès l’error freqüent d’oferir-las com un material extraordinari o una activitat puntual, plantejant classes destinades a l’ensenyament del seu maneig o sovint, fent-les servir com un extra especial que podia servir de premi o de suport a una activitat extraordinària. Com diu Cabero (2010), la tecnologia ha d’esdevenir invisible per a estar vertaderament incorporada.

Tot i això, trob que el problema no és responsabilitat absoluta dels docents, ja que aquests s’han trobat amb una nova eina que no duu amb ella un marc pedagògic, i sobre la qual encara manquen teories i referències del seu bon ús. Les politiques educatives tampoc han presentat cap pla sòlid amb una fonamentació i una perspectiva de futur realista ni viable; hem vist com des dels anys 80, les lleis d’integració de les NTIC fracassen una darrera l’altra per diferents motius, com poden ser la falta de mitjans materials o humans, la falta de preparació del professorat o la manca d’unes infraestructures coherents. Encara que aquesta pot resultar una mancança habitual, trobem documents de gran utilitat com el de María Jesús Rodríguez, “Algunas consideraciones al programar actividades TIC”. Amb aquest article, l’autora vol oferir una sèrie de consells i recomanacions per a dur a terme de manera adient aquestes pràctiques. Aquestes recomanacions, no disten gaire d’una programació de feina convencional dins l’aula, només cal tenir en compte alguns aspectes essencials.

En primer lloc esdevé imprescindible pautar, com a qualsevol pràctica docent, uns objectius; però en aquest cas, els objectius informàtics, que consisteixen bàsicament en l’aprenentatge bàsic d’alguns aspectes relacionats amb l’ordinador i les habilitats que existeixen relacionades amb ell.

Materials didàctics multimèdia

Com ja he anat comentant a aquest blog, la perspectiva pedagògica ha canviat envers el model d’aprenentatge que presentava a una figura docent de referència. Això és degut, com hem dit, a que l’arribada de les noves tecnologies a la societat i la necessitat de l’integració de les TIC a l’escola, han canviat la manera d’entendre el món i de enviar i rebre informació. Juntament amb aquest antic model d’escola, les úniques eines a l’abast eren pissarres, llibres, fitxes i altres materials confeccionats i limitats a un plantejament d’informació lineal i finita. Ara aquesta percepció és història; els alumnes han esdevingut persones amb capacitats multitasques i una visió de la informació dinàmica i plantejada de manera intermitent, interactiva, encadenada, amb bots…

Una de les eines més profitoses que ens ofereixen els recursos tecnològics a l’escola són els materials multimèdia. ¿Què són, doncs? Són, essència, una manera de presentar la informació que implica diferents tipus de formats. Aquests poden incloure vídeos, pistes d’àudio, imatges estàtiques o animades, text… Aquests formats, estan interrelacionats entre si, a un suport hipermèdia, que estableix relació entre els diferents texts (en aquests cas els nexes es denominen hipertexts), i els diferents llenguatges o formats, de manera que la informació no es dona de forma lineal, sinó que es poden donar diferents rutes i tractaments del material.

Els materials multimèdia més utilitzats a nivell pedagògic són els softwares educatius. Una de les avantatges d’aquests programes és la perspectiva lúdica que plantegen, per la qual els infants tenen l’oportunitat d’aprendre mitjançant el joc. Tot i això, l’etiqueta “educatiu” s’utilitza sovint en excés i sense un criteri professional a l’hora de recórrer a aquest aspecte com una tècnica de marketing. Per tal que aquests materials esdevenguin vertaderament educatius, el Dr. Santos Urbina (2000) a l’article Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil, ens planteja una serie de requisits que han de complir:

S'utilitzen de manera adequada les TIC a l'escola?

Tot i la necessitat de canvi esmentada a l’anterior i primera entrada; ens trobem que la situació és encara molt precària quant al que fa a l’integració de les TIC a l’escola.

Amb aquesta afirmació, faig referència a la utilització inadequada o excepcional d’aquestes eines, ja que sovint són utilitzades de manera tradicional (utilitzar una pissarra digital de la mateixa manera que una pissarra ordinària) i no se’n treu tot el partit que n’ofereixen.

D’altra banda, es dona la situació de que aquestes s’utilitzen de manera puntual, convertint-les en una eina extraordinària per als infants, i per la qual cosa no existeix una verdadera integració. Per tal que aquesta situació evolucioni cal plantejar les TIC com una eina més de feina, que doni suport al procés d’educació.aprenentatge tant per als infants com per als mestres; integrant de manera progressiva i paral·lela aquestes eines juntament i al mateix nivell que d’altres tan habituals com els contes, les titelles, el fang, les pintures…

Així doncs, recordem, que aquestes poden esdevenir un suport innovador i engrescador, si en feim un bon ús…