Com ja he anat comentant a aquest blog, la perspectiva pedagògica ha canviat envers el model d’aprenentatge que presentava a una figura docent de referència. Això és degut, com hem dit, a que l’arribada de les noves tecnologies a la societat i la necessitat de l’integració de les TIC a l’escola, han canviat la manera d’entendre el món i de enviar i rebre informació. Juntament amb aquest antic model d’escola, les úniques eines a l’abast eren pissarres, llibres, fitxes i altres materials confeccionats i limitats a un plantejament d’informació lineal i finita. Ara aquesta percepció és història; els alumnes han esdevingut persones amb capacitats multitasques i una visió de la informació dinàmica i plantejada de manera intermitent, interactiva, encadenada, amb bots…
Una de les eines més profitoses que ens
ofereixen els recursos tecnològics a l’escola són els materials multimèdia.
¿Què són, doncs? Són, essència, una manera de presentar la informació que
implica diferents tipus de formats. Aquests poden incloure vídeos, pistes
d’àudio, imatges estàtiques o animades, text… Aquests formats, estan
interrelacionats entre si, a un suport hipermèdia, que estableix relació entre
els diferents texts (en aquests cas els
nexes es denominen hipertexts), i els diferents llenguatges o formats, de
manera que la informació no es dona de
forma lineal, sinó que es poden donar diferents rutes i tractaments del
material.
Els materials multimèdia més utilitzats a nivell pedagògic són els softwares educatius.
Una de les avantatges d’aquests programes
és la perspectiva lúdica que plantegen, per la qual els infants tenen
l’oportunitat d’aprendre mitjançant el joc. Tot i això, l’etiqueta “educatiu”
s’utilitza sovint en excés i sense un criteri professional a l’hora de recórrer
a aquest aspecte com una tècnica de marketing.
Per tal que aquests materials esdevenguin
vertaderament educatius, el Dr. Santos Urbina
(2000) a l’article Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil, ens planteja una serie de requisits que han de complir:
-
La
presentació
d’aquests productes ha de resultar atractiva als infants. Hem de tenir present
que malgrat tot, segueix sent un producte de consum i és essencial atreure
l’atenció del públic potencial i dels consumidors, en general.
-
La inespecificitat del destinatari, és a dir,
l’espectre d’edat que avarca el producte. És important que els diferents
nivells maduratius, estiguin acotats per una franja reduïda d’edats; ja que
sovint es troben al mercat productes amb un espectre massa ampli que resulta
irreal, ja que per als més joves pot resultar difícil, mentre que per l’edat
més avançada oferta pot resultar avorrit o repetitiu. Això, òbviament, li resta
valor educatiu.
-
Les
instruccions
han d’estar oferides d’una manera clara i entenedora; ja que cal tenir en
compte que seran destinades en gran mesura a uns
usuaris que encara no dominen la lectoescriptura.
Així, és preferible que es donin de manera senzilla i verbal, per tal d’evitar
conflictes de comprensió.
-
Els menus i les barres de botons del
material multimedia, han de ser fàcils
d’identificar, a nivell cromàtic i de
forma, a part d’intuitius en la seva
funció. És necessària una continuitat entre
les diferents pantalles del material, i que aquests romanguin en el seu
disseny. Dins aquest item, cal tenir en
compte aspectes de forma que contemplin les limitacions técniques i psicomotrius d’infants en la primera
infància; per la qual cosa, haurien de ser grans i estar separats per un espai minim que eviti clicks
involuntaris. A més a més, els punters
han de seguir aquest mateix patró i complir aquestes condicions.
- L’ús tutelat
o l’autonomia del material, haurà d’estar prèviament establerta de manera intencionada i
indicada al producte.
-
La
complexitat de les activitats, ha de mantenir una coherència i continuïtat
progressiva a nivell cognitiu. Així, tot i
que la complexitat de les activitats pot, perfectament, ser variable, no han
d’existir canvis bruscs.
-
L’adaptació
a les capacitats motores dels infants a tan primerenca edat és imprescindible per a que pugui realitzar les activitats de manera
fluida.
-
El
tractament de l’error és un aspecte fonamental a l’hora d’engrescar als infants i
evitar la seva frustració; per tant, és important reforçar els encerts i
tractar de manera positiva les errades.
-
Les
variables dialectals o idiomàtiques són un fet a tenir en compte a l’hora
d’oferir el material a l’infant, que potser pot arribar a tenir problemes de
comprensió.
- En darrer lloc, és imprescindible adjuntar dins el producte final
educatiu una guia didàcti per orientar els docents i els pares.
D’altra banda, voldria exposar quin és el
procediment natural de la creació d’un d’aquests materials multimèdia amb
finalitats educatives, segons proposa Valverde al seu article Diseño y Elaboración de Materiales
Didácticos Multimedia.
Per començar, hem de prendre una sèrie de decisions envers els continguts que es volen tractar, la seva durada, els destinataris, la planificació i temporalització del procès i el desenvolupament del material multimèdia. A continuació es pot començar a procedir a la seva elaboració; que seguidament haurà de ser provada a un assaig per tal de poder fer-ne una bona revisió de les seves qualitats. Finalment, i com ja hem esmentat, és imprescindible elaborar una guia didàctica.
I ara que hem fet un repàs de les característiques generals que composen els softwares educatius, cal reflexionar a l’hora d’esdevenir crítics com a docents i com a possibles consumidors a l’hora d’introduir-los a l’escola. I és que sovint, no trobem aquests suposats continguts educatius a uns materials que entre lúdics i pobres, no són allò que venen. I és que, tornant al fet que són productes de consum, la intenció última de moltes empreses és senzillament la lucrativa, i es donen carències a l’hora d’implicar un conjunt de professionals adequats a l’equip productiu d’aquestes empreses. Per tant, és important adquirir judicis i conèixer els trets fonamentals d’un producte de qualitat, ja que els controls que han de passar no són suficientment estrictes; per tal de trobar dins l’àmplia oferta que existeix, filtrant-ne només aquells de qualitat, que també existiesen.
Per començar, hem de prendre una sèrie de decisions envers els continguts que es volen tractar, la seva durada, els destinataris, la planificació i temporalització del procès i el desenvolupament del material multimèdia. A continuació es pot començar a procedir a la seva elaboració; que seguidament haurà de ser provada a un assaig per tal de poder fer-ne una bona revisió de les seves qualitats. Finalment, i com ja hem esmentat, és imprescindible elaborar una guia didàctica.
I ara que hem fet un repàs de les característiques generals que composen els softwares educatius, cal reflexionar a l’hora d’esdevenir crítics com a docents i com a possibles consumidors a l’hora d’introduir-los a l’escola. I és que sovint, no trobem aquests suposats continguts educatius a uns materials que entre lúdics i pobres, no són allò que venen. I és que, tornant al fet que són productes de consum, la intenció última de moltes empreses és senzillament la lucrativa, i es donen carències a l’hora d’implicar un conjunt de professionals adequats a l’equip productiu d’aquestes empreses. Per tant, és important adquirir judicis i conèixer els trets fonamentals d’un producte de qualitat, ja que els controls que han de passar no són suficientment estrictes; per tal de trobar dins l’àmplia oferta que existeix, filtrant-ne només aquells de qualitat, que també existiesen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario