L’arribada de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les aules

Fins avui dia, ens trobàvem unes aules amb dinàmiques tradicionals, que o no hi havien intruduït cap tipus de tecnologia o ho havien fet de manera poc adient. Amb això vull dir, que les tecnologies s’han de presentar a l’escola com un material educatiu més, com són les pintures, les construccions o les fitxes. Cal dir que fins ara, s’havia comès l’error freqüent d’oferir-las com un material extraordinari o una activitat puntual, plantejant classes destinades a l’ensenyament del seu maneig o sovint, fent-les servir com un extra especial que podia servir de premi o de suport a una activitat extraordinària. Com diu Cabero (2010), la tecnologia ha d’esdevenir invisible per a estar vertaderament incorporada.

Tot i això, trob que el problema no és responsabilitat absoluta dels docents, ja que aquests s’han trobat amb una nova eina que no duu amb ella un marc pedagògic, i sobre la qual encara manquen teories i referències del seu bon ús. Les politiques educatives tampoc han presentat cap pla sòlid amb una fonamentació i una perspectiva de futur realista ni viable; hem vist com des dels anys 80, les lleis d’integració de les NTIC fracassen una darrera l’altra per diferents motius, com poden ser la falta de mitjans materials o humans, la falta de preparació del professorat o la manca d’unes infraestructures coherents. Encara que aquesta pot resultar una mancança habitual, trobem documents de gran utilitat com el de María Jesús Rodríguez, “Algunas consideraciones al programar actividades TIC”. Amb aquest article, l’autora vol oferir una sèrie de consells i recomanacions per a dur a terme de manera adient aquestes pràctiques. Aquestes recomanacions, no disten gaire d’una programació de feina convencional dins l’aula, només cal tenir en compte alguns aspectes essencials.

En primer lloc esdevé imprescindible pautar, com a qualsevol pràctica docent, uns objectius; però en aquest cas, els objectius informàtics, que consisteixen bàsicament en l’aprenentatge bàsic d’alguns aspectes relacionats amb l’ordinador i les habilitats que existeixen relacionades amb ell.

A continuació haurem de marcar-nos uns continguts específics, que poden trobar-se englobats dins tres apartats: la comprensió de dades relacionades amb l’acció, el desenvolupament de les capacitats de l’alumne i l’adquisició de comportaments resolutius davant els conflictes que sorgeixen amb l’ús de l’ordinador.

Així mateix, cal tenir en compte les destreses neceasries que cada alumne ha de tenir a l’hora de realitzar una activitat, que s’hauran d’ajustar al moment maduratiu de la majoria dels alumnes.

Les activitats d’introducció esdevenen imprescindibles a qualsevol tasca que s’hagi de dur a terme per tal que aquesta s’afronti d’una manera més receptiva. L’anticipació genera motivació i pot evitar algunes situacions de frustració.

Preveure el material necessari també és un aspecte que cal tenir en compta amb antelació per tal d’assegurar la seva disposició i el seu correcte funcionament.

El tipus d’agrupament que triarem per cada activitat cal estar prèviament estipulat i justificat pel docent, ja que aquest tret condicionarà el desenvolupament de la dinàmica i l’assoliment dels objectius.

A més a més, s’hauria de tenir present si volem o no acompanyar la proposta d’altres activitats complementàries per realitzar tant durant, si el grup fa desdoblament, com abans i després de la tasca informàtica.

Com a qualsevol activitat, cal també fixar la temporalització per tal d’ajustar-la al millor moment de la jornada escolar.

En barrer lloc, no hem d’oblidar preveure uns criteris d’avaluació per assegurar que l’alumne adquireix les competències TIC que havien establert. A l’educació en general cal tenir molt present la diferència de ritmes que existeixen, però en aquest cas cal ser especialment flexible i adaptar les activitats per tal que tots puguin anar adquirint aquestes competències de manera progressiva.