Les TIC com a canal de comunicació família-escola

Per tal d’aconsseguir una major possibilitat d’èxit, és important establir una tasca educativa conjunta entre la família i l’escola. Com a docents hem de tenir molt present, que la família és l’organísme social bàsic i més important de cadascun dels nostres alumnes, i que aïllant-la no podrem aconsseguir mai l’exit educatiu.

Així, l’escola ha d’esdevenir un espai da’prenentatge no només per als infants, sinó per a tots els agents que la formen, així com esmenten Aguilar i Leiva; donant a la família la importància que realmente té, i convidant a pares i mares a implicar-se de manera activa i exercir aquest dret constitucional que és la participació.

Per aquest motiu és imprescindible una bona comunicació entre els dos agents, i aquesta es pot donar per vies diverses. Fins ara les entrevistes, les circulars o les reunions d’aula eren les principals, però les noves tecnologies han obert un nou món de posiblitats per aconsseguir una comunicación més eficaç i dinàmica. Així, s’estan crean de manera progressiva pàgines web, blogs, correu electrònic, grups de whatsapp, perfils i grups privats de Facebook, etc. On cada grup classe pot trobar el seu racó dins el ciberespai.

Podem dir que les noves tecnologies han ocupat les llars del nostre país, i una gran part de la societat que abarca diferents cercles socials i econòmics, disposa d’aquestes. Tot i així, pot haver-hi famílies que no tenguin la possibilitat econòmica o les habilitats personals neceàssaries, i aquí arriba el nou paper de l’escola. Entre els canvis que cal que es donin, com hem esmentat, cal convertir l’escola en un espai comú per a l’aprenentatge, i s’hauria d’oferir formació per a les famílies, així com la disposició a aquestes tecnologies dins un horari pautat.

Amb aquesta iniciativa, s’aconsseguiria cobrir algunes de les posibles mancances que es puguin donar, així com les pautes neceasries que necesiten conèixer els pares i mares per tal d¡assegurar un bon ús de les tecnologies per part dels seus fills i filles. Això podria reduir considerablemente algunes de les pors i aspectes negatius que contemplen les famílies envers aquestes tecnologies i començar a fomentar també la comunicació per aquestes noves vies.

Així, una correcta utilització d’aquestes noves eïnes que ens donen la posssibilitat d’establir relacions més actives i convidar a les famílies a exercir un paper rellevant i participatiu dins l’escola; així, poc a poc, podrem aconsseguir una escola on les famílies tenguin una vertadera cooperció.

Ara bé, cal tenir present també, que a banda de afavorir la disponibilitat d’aquestes tecnologies, l’escola poca cosa podrà fer per aquelles famílies que no puguin disposar del seu accés , i aquest és possible el repte principal que se’ns propasa de cara al futur. I per acabar, cal recordar que aquests mitjans de comunicación, no poden substituir la comunicación en persona que sempre resulta més eficaç en temes més delicats o específics.