L’escola de la societat de la informació

Durant les darreres dècades, han aparegut una sèrie de dispositius, serveis i aparells que han revolucionat la societat i la manera d’entendre el món i la vida. Aquest fet ha donat lloc al que anomenem la societat de la informació on, suposadament, tots els individus poden “crear, accedir, utilitzar i compartir informació” (2003, Unió General de Telecomunicacions) per tal d’aconseguir una major qualitat de vida. Aquesta situació és en realitat dual, ja que podem trobar molts d’aspectes positius amb l’arribada d’aquestes tecnologies, però també de negatius.

Òbviament, a part del món i la vida, també ha canviat la percepció de l’educació, on cal replantejar-se les metodologies tradicionals i trobar cabuda per aquestes noves tecnologies que formen part de manera activa de la nostra societat. Per tant l’escola es troba en l’obligació de donar eines i taules per fer-ne un bon ús i cobrir les necessitats educatives envers aquestes.

La situació esdevé més complexa quan tenim en conte les diferències econòmiques o de capacitats que existeixen a la nostra societat, on a part que no tothom es pot permetre aquest accés lliure, alguns podrien però no tenen la formació o les habilitats necessàries per qüestions com l’edat.

Segons Cabrero, aquesta societat es caracteritza per una economia i una societat globalitzada la finalitat de la qual és aconseguir un desenvolupament a nivell planetari, homogeneïtzant la cultura i convertint als ciutadans en consumidors universals.

Per aquest motiu, es dona un augment en el consum i lògicament, en conseqüència, també augmenta la producció, que alhora suposa un canvi de plantejament en la manera de produir els productes, esdevenint poc a poc en un sistema cada vegada més automatitzat i més centrat en la maquinària, substituint els llocs de feina de l’antiga societat industrial al sector de producció.

Aquesta situació afecta directament a la situació laboral de la nostra societat i al sorgiment de noves necessitats i professions. Les empreses necessiten de cada vegada menys personal, però alhora han sorgit nous sectors laborals envers les tecnologies.

Aquesta globalització no només afecta al sector industrial, també te una clara influència als mitjans de comunicació, que afecten conseqüentment a altres aspectes de la vida, des de la roba als costums o la música. Aquesta globalització, està encapçalada per un pensament i uns criteris molt americans, que estan influenciant a la resta del món, i tot gira i es fonamenta en el consum.

Com podem veure, cada avantatge, com diuen Area o Postman, comporta un desavantatge i les noves tecnologies es troben a una situació constant de competició. És una realitat que tenim accés a gran quantitat d’informació i les comunicacions són més immediates i viables entre les diferents parts del món, i el sector serveis ha esdevingut més eficaç, però també cal dir que aquestes han augmentat les desigualtats culturals i personals. A aquest fenomen  l’anomenen la “bretxa digital”, i és conseqüència de la manca d’accés a les tecnologies, o d’habilitats necessàries, que tenen alguns individus a una societat cada vegada més dependent.

A més d’aquests aspectes de la societat, aquestes tecnologies influeixen òbviament i cada di amés, a l’escola. Aquesta situació suposa doncs una sèrie de reptes que els docents hauran d’assumir i un canvi de rols tant dels mestres com dels alumnes i de perspectives educatives a tot l’àmbit educatiu. Aquestes noves tecnologies s’han d’introduir de manera progressiva, però realista fins al punt d’esdevenir invisibles, i formar part dels mitjans i recursos pedagògics que complementen les tasques d’ensenyament i aprenentatge. Per tal de que aquesta integració sigui existosa, caldrà plantejar-se quina es la finalitat que cerquem amb cada tecnologia de la informació i la comunicació i quina formació prèvia hauran de rebre els docents per tal d’utilitzar-les de manera eficaç i didàctica, i com s’oferiran les eines necessàries que aquests infants necessiten per fer-ne un ús responsable i òptim.